Posted on

“Je suis Charlie, et je suis Ahmed le policier aussi”

La vespra de la megamanifestació prevista a París en rebuig pel criminal atemptat que ha colpejat amb fúria injustificable la redacció de la revista satírica Charlie Hebdo, poc puc afegir ja que no haja escrit abans algú més destre que jo. Però no està de més deixar constància escrita de la meua repulsa contra esta bogeria i solidaritzar-me en la distància amb els milers de ciutadans francesos, europeus o de qualsevol part del món que en unes hores recorreran la capital gala amb motiu d’estos crims.

Els terroristes han volgut atacar un símbol de la llibertat d’expressió, que resulta bàsica en una societat democràtica, i atacar de pas la convivència entre persones de diferents orígens religiosos i culturals. L’extensió de l’atac inicial a un supermercat kosher anava dirigit expressament a la minoria jueua per a recordar que és el dret a ser diferent el que esta gentola no pot suportar. Els periodistes i dibuixants de Charlie Hebdo que han sobreviscut  ja han deixat clar que pensen seguir avant, en una mostra de coratge digna de tot elogi, i la reacció de les autoritats franceses està sent ferma però mesurada, sense caure en una reacció desproporcionada com la que passà en els Estats Units després de l’11S i que, a la llarga, hauria potenciat els efectes buscats pels assassins.

Continue reading “Je suis Charlie, et je suis Ahmed le policier aussi”

Posted on

Reflexions epistemològiques a l’entorn de Fleck

Ludwik Fleck, 1896-1962.
Ludwik Fleck, 1896-1962.

En la intensa dècada dels anys 1930 Ludwik Fleck  s’apresta a publicar el resultat de les seues investigacions sobre el coneiximent científic.
En un moment en què l’empirisme lògic dominant en la ciència del moment es veia superat per les crítiques de Popper, Fleck avança més enllà i arriba a posar en tela de juí el propi concepte de fet científic. A partir de les seues observacions sobre la manera en què la comunitat mèdica havia perfilat la categoria nosològica de sífilis, i en especial sobre els processos i interpretacions que requeria la reacció de Wasserman, essencial llavors per al diagnòstic de la infecció, Fleck afirma que la ciència no és completament objectiva, ni tan sols un constructe formal amb existència pròpia en la realitat, sinó el resultat de l’activitat de les comunitats d’investigadors.

Continue reading Reflexions epistemològiques a l’entorn de Fleck