La vespra de la megamanifestació prevista a París en rebuig pel criminal atemptat que ha colpejat amb fúria injustificable la redacció de la revista satírica Charlie Hebdo, poc puc afegir ja que no haja escrit abans algú més destre que jo. Però no està de més deixar constància escrita de la meua repulsa contra esta bogeria i solidaritzar-me en la distància amb els milers de ciutadans francesos, europeus o de qualsevol part del món que en unes hores recorreran la capital gala amb motiu d’estos crims.
Els terroristes han volgut atacar un símbol de la llibertat d’expressió, que resulta bàsica en una societat democràtica, i atacar de pas la convivència entre persones de diferents orígens religiosos i culturals. L’extensió de l’atac inicial a un supermercat kosher anava dirigit expressament a la minoria jueua per a recordar que és el dret a ser diferent el que esta gentola no pot suportar. Els periodistes i dibuixants de Charlie Hebdo que han sobreviscut ja han deixat clar que pensen seguir avant, en una mostra de coratge digna de tot elogi, i la reacció de les autoritats franceses està sent ferma però mesurada, sense caure en una reacció desproporcionada com la que passà en els Estats Units després de l’11S i que, a la llarga, hauria potenciat els efectes buscats pels assassins.
Continue reading “Je suis Charlie, et je suis Ahmed le policier aussi”
